El Parlament 2.0 estrena un canal de vídeo en YouTube, pàgines en les xarxes socials de moda: Facebook i Twitter, a més d'una altra pàgina en l'agregador Netvibes, on es pot accedir a diversos continguts de l'activitat de la càmera. I en aquesta idea de parlament distribuït, d'institució política que estén i comparteix la seva activitat amb els usuaris d’Internet el Parlament 2.0 ha creat diversos widgets, eines que permeten subscriure's als seus continguts i publicar-los en altres webs, a més d'ampliar els seus canals de subscripció RSS i les facilitats per a la traducció dels seus documents. L'assemblea catalana també impulsa que els polítics augmentin el seu interactividad amb els ciutadans i per a això reuneix els blogs i pàgines interactives dels diputats autonòmics en diferents xarxes. Però a més està desenvolupant un àrea de preguntes dels ciutadans perquè siguin respostes pels polítics, encara que per ara només està activa la del president Benach. Més eines participatives = més democràcia. És l'ecuació de la política 2.0, impulsada en els últims temps per l'èxit de l'estratègia del president Barack Obama a Estats Units i les seves promeses d'una nova democràcia connectada i transparent. Impulsos i estratègies que a Europa han fracassat estrepitosament perquè les institucions i els polítics europeus han entès i usat aquestes eines per a augmentar la ciberpropaganda més que la ciberdemocracia.

El Parlament de Catalunya és el més bloguero d'Espanya. En cap espai polític de l'Estat s'ha desenvolupat una activitat ciberpolítica tan intensa com a Catalunya, tant per iniciativa personal dels polítics com per l'empenyi dels propis partits, obstinats a crear xarxes de blogs per a estendre la seva presència entre la ciutadania. I des que va començar l'actual legislatura, Benach es va llançar a una modernització tecnològica i ciberpolítica de l'assemblea.