|
ELS REPTES DEL BAIX PENEDÈS
El Baix Penedès, com tantes altres comarques de Catalunya, va sofrir els anys seixanta una gran procès contradictori, per una banda molta gent marxava de molts dels pobles de l’interior cap a la ciutat buscant un món millor per als fills i per a ells mateixos, i per altra s’iniciava un procès urbanístic devastador precisament on hi conreaven les terres aquells que ja no hi podien sobreviure.
Si tenim en compte el règim polític del moment, en ple franquisme, sense cap tipus de control, conceptes urbanístics que no passaven per l’ordenació compacta sinó per la ciutat jardí, poca valoració de l’entorn natural, precarietat econòmica i poca sensibilització en la defensa dels valors ambientals, és fàcil imaginar els resultats.Milers d’hectàrees sucumbiren davant les bulldozers arrasant vinyes. oliveres i muntanyes. Molts de bona fe van pensar que potser així algun dia no caldria que la gent marxés a buscar-se la vida a d‘altres indrets ja que tot allò generaria riquesa.
En arribar el règim democràtic s’intentà reconduir tot aquest desgavell urbanístic. Però sense recursos en els Ajuntaments, aquests en molts casos el que van fer fou posar més sol al mercat per així obtenir diners per arranjar els desperfectes anteriors, i així no només no van solventar el problema sinó que l’agreujaren.
Aquelles urbanitzacions de segona residència, han intensificat els últims anys la seva edificació davant la manca de sol i preus desorbitats de la conurbació de Barcelona, a més del creixement dels nuclis més grans com El Vendrell, Calafell, Cunit, i la seva costa, ja urbanitzada en quasi bé un 90 %. Perquè tinguem idea del que això ha representat demogràficament parlant només hem de mirar alguna estadística i veure que la població del Baix Penedès el 1970 era de 22.258 habitants i el 2007 de 90.891 habitants. En el cas del Vendrell el 1970 de 8.903 habitants i avui més de 33.000.
El problema, el gran problema, és que això no s’ha paït, no s’ha assumit, no es vol creure i alguns no són conscients que aquesta gent és de carn i ossos, que necesita treballar, desplaçar-se, consumir serveis, anar al metge, a l’escola, a la biblioteca i un llarg etcètera. Afegim-hi a tot això que d’aquests percentatges de població, s’ha passat a nivell de Catalunya d’un 1,1 % d’estrangers el 1991 a un 12,2 % el 2006 i en el cas del Baix Penedès aquest tant per cent és encara més alt, fins a un 18 % en el cas del Vendrell i Calafell en aquests moments.
Si repassem els grans equipaments del Vendrell que en el seu moment foren d’una gran ambició i visió de futur i veiem els actuals, ens adonarem que no anem bé.La Biblioteca del Vendrell es va crear el 1920 amb uns 5.000 habitants, l’antic Hospital el 1880 també amb uns 5.000 habitants, el Pont de frança també el 1880, el Sindicat agrícola el 1906-10 amb uns 4.800 habitants.
Ni les obres, ni els serveis ni els equipaments es fan en aquests moments pensant en les necessitats del present ni del futur, i es va desenvolupant sol per construir nous habitatges (excepte ara per la crisi) però no es vol asumir que fan falta noves vies de comunicació, noves infraestructures, noves àrees industrials, nous equipaments creant oportunitats per a tota la gent del Baix Penedès sense distincions ni privilegis a la vegada que amb els mateixos deures, per resoldre els problemes que s’han creat.
En lloc de lamentar-nos de la realitat i fer veure que no és veritat, el que cal és reconduir amb voluntat i fermesa la situació, acotant creixements desmesurats, minimitzant els impactes d’allò que s’hagi de fer, coordinant planejaments intermunicipals, preservant espais naturals, afegint valor a l’agricultura amb qualitat i promoció però tocant de peus a terra i no pas fent veure que els desgavells no van amb molts dels qui més hi han contribuït.
Joseph Guasch Luján, Diputat del PSC pel Baix Penedès a Tarragona
21/11/2008
|
|
|
.
.
La vida al interior dels partits polítics és molt viva i intensa, sovint tendim a visualitzar amb exclusiva els nostres representants institucionals: regidors, alcaldes, consellers comarcals, diputats, senadors i aquest fet comporta situar en una segona esfera totes aquelles persones que treballen activament en el si d’una organització política.
El paper dels militants i dels simpatitzants és tremendament important, no hi ha cap mena de dubte, que sense la col·laboració inestimable i el treball desinteressat de tots aquells que creuen fermament en unes idees i uns valors, els projectes no es tirarien endavant i quedarien en paper mullat.
Ara bé, el treball no es pot dur a terme sense rumb ni tampoc d’una manera arbitrària i descontrolada, sinó que esdevé necessària l’existència d’una organització que estigui present a l’interior de tota formació política.
Precisament, els socialistes vendrellencs, en l’assemblea celebrada el dilluns 17 de novembre al vespre vam escollir la nova comissió executiva de l’agrupació del PSC del Vendrell. La veritat és que existeixen canvis importants en el si de la nostra organització política, una realitat que ens enorgulleix al conjunt de la família socialista.
Nova Executiva del PSC del Vendrell: de d'esquerra a dreta: Pep Guasch, Paquita Jordà, Montse Salvatierra, Manuela Casas, Conrad Homs, Helena Arribas, Laia Gomis, Ernest Benito i Pràxedes Merchan
Així doncs podeu constatar com la nova executiva està formada per un equip de deu persones, entre les quals s’hi veuen algunes cares conegudes i altres que no ho són tant. A més es combina amb un gran encert l’experiència amb la renovació, sense oblidar el caràcter paritari de la mateixa, integrada pel mateix nombre d’homes i de dones.
Primer Secretari: Ernest Benito
Presidenta de l’Agrupació: Helena Arribas
Secretari d’Organització: Conrad Homs
Coordinador de Política Municipal: Josep Guasch
Coordinadora de Comunicació i Informació: Laia Gomis
Coordinador dels Moviments Veïnals: Juan Luis Espinosa
Coordinadora de Polítiques Socials: Paquita Jordà
Coordinadora de Polítiques de la Gent Gran: Manuela Casas
Coordinador de Polítiques de Joventut: Pràxedes Merchan
Coordinadora de Polítiques de la Dona i tresorera: Montse Salvatierra
.
Primer Secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté
.
Tanmateix, els socialistes vendrellencs, vam comptar amb la presència del Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que va voler viure en primera persona l’elecció de la nova executiva del PSC del Vendrell. Una vegada es va conèixer el resultat de la votació, Xavier Sabaté va intervenir dedicant unes breus paraules a totes les persones presents a l’assemblea així com tampoc van faltar les felicitacions i els ànims per tirar endavant a la nova executiva.
Ens sentim privilegiats de poder estar present a la nova executiva i comptar amb la confiança de la majoria de militants de l’Agrupació del PSC del Vendrell per tirar endavant amb tots els companys i companyes de l’executiva un projecte potent i engrescador.
Si bé és veritat que l’actual executiva és un equip sòlid i cohesionat, també existeixen una sèrie de responsabilitats delegades a cadascun dels integrants de la mateixa.
Tenim moltes idees i molts projectes al cap, ara arriba el moment de transformar-los en fets reals i palpables pel conjunt dels ciutadans.
Així que no està de més recordar-vos que estem a la disposició de totes aquelles persones que vulguin parlar amb qualsevol membre de l’executiva, ens vulguin aconsellar o criticar. Sense cap mena de pudor ni vergonya estem oberts a estudiar tota mena de propostes i iniciatives, sempre hem cregut en la força del diàleg i la comunicació i ara ha arribat el moment de demostrar que veritablement són elements claus i vertebradors de la nostra societat.
Hem de reconèixer que la confiança atorgada per l’assemblea, a la vegada de ser una forta responsabilitat, es molt il·lusionant i engrescadora, per dur a terme els nous projectes que presenta aquesta executiva, tenim moltes ganes de treballar i esperem estar a l’alçada. La veritat és que i posarem el millor que cadascú tenim, segur que cometrem errors, però esperem saber rectificar a temps.
.
Ernest Benito, Primer Secretari
.
Les darreres paraules del discurs del Primer Secretari del PSC del Vendrell, Ernest Benito, “ha arribat el moment del treball, treball, treball i més treball!” es una de las primeres realitats que tenim a desenvolupar tots qui l’acompanyem.
|
|
La tònica de desacceleració de l’economia del Baix Penedès, deixa de ser anecdòtica i esdevé una situació preocupant: tercer trimestre consecutiu amb taxes interanuals negatives que situen la comarca en un sotrac econòmic.
Atur registrat. L’atur creix a tots els sectors i puja 5,5 punts fins a situar-se al 17,7%.
Per sisè trimestre consecutiu la taxa d’atur se situa en una xifra negativa i ja són 5.690 les persones aturades. En total són un 45,4% més que el tercer trimestre de l’any 2007. La desmillora de l’atur és transversal i afecta a tots els sectors de l’economia comarcal.
Contractació. Lleu augment dels contractes temporals però sonora davallada de la contractació indefinida.
Dels 7.011 contractes firmats en el tercer trimestre del 2008, només un 11,6% són indefinits.
Aquest percentatge retrocedeix de forma constant, motiu pel qual la taxa interanual d’aquest tipus de contracte s’hagi situat al 34,4%. Per contra, els contractes temporals augmenten el seu pes relatiu i el setembre d’enguany tanca amb un ínfim creixement de l’1,5%. Tot plegat fa que els contractes firmats siguin un 4,6% menys que els de fa un any.
Els pitjors registres en termes d’ocupació del Baix Penedès. L’important dinamisme que l’economia havia mostrat l’any 2004 i havia mantingut amb ritmes raonables l’any 2005 i 2006 queda lluny. Per tercer trimestre consecutiu, la taxa interanual d’ocupats esdevé negativa i se situa al -5,5%, el valor més baix dels darrers vint-i-set períodes. En un trimestre, l’economia comarcal ha perdut 1.638 ocupats.
Del total de persones ocupades a la comarca (26.498), el 27,3% són afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, percentatge que des de l’any 2001 s’incrementa lenta però progressivament. Tot i això, els autònoms en el tercer trimestre de l’any 2008 només són un 0,1% més que fa un any. En total, 7.241 persones treballen en aquesta condició.
La caiguda més important es produeix en els afiliats a la Seguretat Social, els quals representen un 7,4% menys que en el mateix període de l’any passat. Els assalariats són el 72,7% dels ocupats (equivalents a 19.257 persones, 1.507 menys que el trimestre anterior).
La creació de centres de treball recula i consolida la tendència de desacceleració acusada. El Baix Penedès té un 9,2% menys de centres de treball que el mateix període de l’any passat (equivalen a 300 establiments). El setembre del 2008 va acabar amb 2.947 centres, 216 menys que el segon trimestre de l’any.
La taxa de destrucció interanual d’ocupació (- 5,5%) és notòriament superior a la catalana, la qual se situa al -1,9%. La diferència és visiblement més alta en el cas dels centres de cotització: Catalunya té un 3,2% menys de centres que fa un any.
L’actual conjuntura fa que calgui analitzar amb més profunditat la desacceleració acusada de la comarca.
En els últims temps se’ns ha ofert noves línies de promoure ocupació a la nostra comarca, hem dit des de fa molt temps que no podem mantenir el teixit ocupacional amb dos únics motors: la construcció i el turisme. S’han de crear nous camis cap a l’industria, la logística etc.
Em sembla del tot erroni que responsables polítics de la comarca que representen als ciutadans vers les sigles de CIU o ERC i ICV, hagin posat pals a les rodes a aquest canvi, de tots és sonat el “no” al Centre Logístic d’El Corte Inglés a la Bisbal, amb rebuig directe del seu propi Alcalde (desprès rectificat), o el “no” al Logis Penedès, 10 dels catorze alcaldes de la comarca van rebutjar el projecte, que comportaria 186 ha malmeses per un gran impacte ambiental, social i territorial, que segons defensen es el que volen els ciutadans.
Només el PSC entén que s’ha de tirar endavant cap a una nova generació d’indústria, de nova generació de nous llocs de treball i valor afegit al Baix Penedès. Les èpoques canvien, però els polítics s’encaparren amb dur la contra, exclusivament per interessos partidistes i/o econòmics (n’hi ha que al final amb el “no” hi fan negoci”) en tenim exemples a la Bisbal.
Jo els pregunto, sabeu que una multitud dels currículums que entren al SOC i l’Eina demanen poder ocupar un lloc de treball al Centre Logistic d’El Corte Inglés.
Ja que som la comarca amb el sentit polític mes arrelat al “no” per a tot allò que es promogui, aquets 10 alcaldes, perquè no es reuneixen amb els 5.690 aturats que tenim ara, en lloc de aixecar picabaralles en la seu del Consell Comarcal, o recolzar plataformes que també hi porten algunes iniciatives amagades i se’ls pregunta com veuen el seu futur laboral al Baix Penedès, sense ser polítics ni funcionaris.
En aquest sentit, convindrà comprendre que “sí” estem en èpoques magres, la sostenibilitat del creixement a mig i llarg termini i els canvis demogràfics han començat a avisar-nos de valent, i ens proposa que canviem de patrons pensant en l’ocupació per al futur. Això nomes a engegat, veurem la realitat els propers anys.
*Les dades que aquí presento corresponen a l’informe fet per la consultora Activa Prospect SL
|
|
|
|
|
|
|
Pàgina 33 de 34 |
